Fer 50 anys com a orquestra de jazz és una fita aconseguida només per poques formacions: Duke Ellington, Count Basie... i, que nosaltres coneguem, La Locomotora Negra. El que va ser el projecte d’un grup d’amics amb ganes de tocar jazz, de gaudir-ne i fer-ne gaudir a la gent, ha crescut i s’ha mantingut molt més enllà del que els seus components podien preveure en un principi.
Ara, quan la darrera estació ja s’albira, aquests músics incombustibles ens presenten
Una història amb swing, un llibre testimonial, un esbós emotiu, fet des de dins. Un relat amè, acompanyat d’imatges, que explica aquest llarg recorregut en què les trajectòries personals i col·lectives, emmarcades en un temps i en uns paisatges concrets, s’entrellacen per formar part de la cultura plural d’una ciutat, d’un país.
Amb
Una història amb swing, La Locomotora Negra fa un autoretrat particular que, com diria Duke Ellington,
It Don’t Mean a Thing if it Ain’t Got that Swing!
